Aquest treball s'ha beneficiat d'un ajut del Ministerio de Economía y Competitividad a través del projecte de recerca FFI2014–56258-P.
[1] Abrines, B. (2016). Els verbs de canvi d'estat i l'alternança causativa en català. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
[2] Acedo-Matellán, V.; & Mateu, J. (2015). Los verbos psicológicos: raíces especiales en estructuras corrientes. In R. Marín (Ed.), Los predicados psicológicos (pp. 81–109). Madrid: Visor Libros.
[3] [DCVB]: Alcover, A. M.; & Moll, F. (1862–1932).
Diccionari català-valencià-balear (10 vol.). Palma. Editorial Moll. <
http://dcvb.iecat.net/>
[4] Alexiadou, A. (2014).
Roots don't take complements. Theoretical Linguistics, 40(3/4), 287–297. |
DOI 10.1515/tl-2014-0012
[5] Alexiadou, A.; Anagnostopoulou, E.; & Schäfer, F. (2006).
The properties of anticausatives crosslinguistically. In M. Frascarelli (Ed.), Phases of Interpretation (pp. 187–211). Berlin-New York: Mouton de Gruyter. |
DOI 10.1515/9783110197723.4.187
[6] Anagnostopoulou, E. (2003). The Syntax of Ditransitives. Evidence from Clitics. Berlin-New York: Mouton de Gruyter.
[7] Arad, M. (1998). VP Structure and the Syntax-Lexicon Interface. Cambridge, Mass.: MIT Occasional Papers in Linguistics, 16.
[8] Armstrong, G. (2016). Towards a theory of pronominal verb constructions in Spanish. In A. Cuza, L. Czerwionka & D. Olson (Eds.), Inquiries in Hispanic Linguistics: From theory to empirical evidence (pp. 21–38). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
[9] Baker, M. C. (1988). Incorporation: A Theory of Grammatical Function Changing. Chicago: University of Chicago Press.
[10] Batllori, M. (2012). Diacronía de los verbos psicológicos: una propuesta de entrada léxica. In G. Clavería, M. Freixas, M. Prat & J. Torruella (Eds.), Historia del léxico: perspectivas de investigación (pp. 341–374). Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-Vervuert.
[11] Belletti, A.; & Rizzi, L. (1988).
Psych-Verbs and Theta-Theory. Natural Language and Linguistic Theory, 6 (3), 291–352. |
DOI 10.1007/BF00133902
[12] Burzio, L. (1986). Italian Syntax: A Government-Binding Approach. Dordrecht: Springer.
[13] Cabré, T.; & Mateu, J. (1998). Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català. Quaderns. Revista de traducció, 2, 65–81.
[14] Chomsky, N. (1981). Lectures on Government and Binding. Dordrecht: Foris.
[15] Cuervo, M. C. (2003). Datives at Large. PhD dissertation. Massachusetts Institute of Technology.
[16] Cuervo, M. C. (2010a). La estructura de expresiones con verbos livianos y experimentante. In M. Luján & M. Groppi (Eds.), Cuestiones gramaticales del español, últimos avances. Cuadernos de la Alfal, Nueva Serie, 1, 2010 (pp. 194–206). Santiago de Chile: Asociación de Lingüística y Filología de la América Latina (ALFAL).
[17] Cuervo, M. C. (2010b). Some Dative Subjects Are Born, Some Are Made. In C. Borgonovo, M. Español-Echevarría & P. Prévost, Selected Proceedings of the 12th Hispanic Linguistics Symposium (pp. 26–37). Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project.
[19] Demonte, V. (1989). Teoría sintáctica: de las estructuras a la rección. Madrid: Síntesis.
[20] Elizaincín, A.; & González, M. (2016). El cambio lingüístico gusto de X → me gusta X. Lingüística y Literatura, 69, 253–268.
[21] Folli, R.; & Harley, H. (2005).
Flavors of v. In P. Kempchimsky & R. Slabakova (Eds.), Aspectual Inquiries (pp. 95–120). Dordrecht: Springer. |
DOI 10.1007/1-4020-3033-9_5
[22] Gallego, A. J. (2010). El complemento de régimen verbal. Lingüística Española Actual, XXXII/2, 223–258.
[23] Gavarró, A.; & Laca, B. (2008). Les perífrasis temporals, aspectuals i modals. In J. Solà et al. (Dir.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 2663–2726). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[24] Gelderen, E. (2009). Grammaticalization from a biolinguistic perspective. In R. Botha & C. Knight (Eds.), The Prehistory of Language (pp. 225–243). Oxford-New York: Oxford University Press.
[25] [DUVC]: Ginebra, Jordi; & Montserrat, Anna (2009). Diccionari d'ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions, 2nd ed. [1999: 1st ed. publicada per Edicions 62]. Barcelona: Educaula.
[26] Ginebra, J.; & Montserrat, A. (2002). Sobre el règim del verb 'interessar'. Llengua i Ús, 25, 44–48.
[27] Gràcia, L. (1989). Els verbs ergatius en català. Ciutadella de Menorca: Institut Menorquí d'Estudis.
[28] Hale, K.; & Keyser, S. J. (1993). On argument structure and the lexical expression of syntactic relations. In K. Hale & S. J. Keyser (Eds.), The View from Building 20. Essays in Linguistics in Honor of Sylvain Bromberger (53–109). Cambridge, Mass.: MIT Press.
[29] Hale, K.; & Keyser, S. J. (2002). Prolegomenon to a Theory of Argument Structure. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[30] Harley, H. (1995). Subjects, events and licensing. PhD dissertation. Massachusetts Institute of Technology.
[32] Hengeveld, K.; & Mackenzie, J. L. (2008). Functional Discourse Grammar. New York: Oxford University Press.
[33] Hopper, P, J.; & Thompson, S. A. (1980).
Transitivity in Grammar and Discourse. Language, 56(2), 251–299. |
DOI 10.1353/lan.1980.0017
[34] [DIEC2]: Institut d'Estudis Catalans (2007).
Diccionari de la llengua catalana, 2nd ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Enciclopèdia Catalana; Edicions 62. <
http://dlc.iec.cat/>
[35] [GIEC]: Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
[36] Jané, A. (1979). Plaure's en una cosa. Avui, February 11, 1979.
[37] Kratzer, A. (1996). Severing the external argument from its verb. In J. Rooryck & L. Zaring (Eds.), Phrase Structure and the Lexicon (109–138). Dordrecht: Kluwer.
[38] Laca, B. (1986). Notes per a un estudi del pleonasme pronominal en català. In J. Massot i Muntaner (Ed.), Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit (vol. 5) (pp. 65–88). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[39] Levin, B. (1999). Objecthood: An event structure perspective. CLS 35, volume 1: The Main Session, 223–247.
[40] Levin, B.; & Rappaport Hovav, M. (1995). Unaccusativity. At the syntax-lexical semantics interface. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[41] [GD62]: López del Castillo, L. (2000). Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62
[42] Maldonado, R. (2008). Spanish middle syntax: A usage-based proposal for grammar teaching. In S. De Knop & T, De Rycker (Eds.), Cognitive Approaches to Pedagogical Grammar (pp. 155–196). Berlin-New York: Mounton de Gruyter.
[43] Marantz, A. (1993). Implications of Asymmetries in Double Object Constructions. In S. A. Mchombo (Ed.), Theoretical aspects of Bantu Grammar (vol 1) (pp. 113–150). Stanford: CSLI Publications.
[44] Marantz, A. (1997). No Escape From Syntax: Don't Try Morphological Analysis in the Privacy of Your Own Lexicon. In A. Dimitriadis, L. Siegel, C. Surek-Clark & A. Williams (Eds.), PWPL 4.2, Proceedings of the 21st Annual Penn Linguistics Colloquium (pp. 201–225). Pennsylvania: University of Pennsylvania Working Papers in Linguistics.
[46] Marín, R.; & McNally, L. (2011).
Inchoativity, change of state and telicity. Natural Language and Linguistic Theory, 29, 467–502. |
DOI 10.1007/s11049-011-9127-3
[47] Marín, R. (2015). Los predicados psicológicos. Debate sobre el estado de la cuestión. In R. Marín (Ed.), Los predicados psicológicos (pp. 11–50). Madrid: Visor Libros.
[48] Masullo, P. J. (1992). Antipassive constructions in Spanish. In P. Hirschbühler & K. Koerner (Eds.), Romance Languages and Modern Linguistic Theory (pp. 175–194). Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.
[49] Masullo, P. J. (1999). La interfaz Léxico-Sintaxis: presencia y ausencia del clítico se en construcciones inacusativas. Ms. Universidad Nacional del Comahue. University of Washington.
[50] Mateu, J. (2000). La semàntica relacional de l'estructura argumental i la seva aplicació a una alternança lexicosemàntica del català. Llengua & Literatura, 11, 281–309.
[51] Mateu, J. (2015). La inacusativitat i la selecció de l'auxiliar en català antic. In M. R. Lloret, C. Pons-Moll & E. Bosch-Roure (Eds.), Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català (pp. 127–151). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
[52] Pesetsky, D. (1995). Zero Syntax. Experiencers and Cascades. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[53] Picallo, M. C. (1990). Modal Verbs in Catalan. Natural Language and Linguistic Theory, 8(2), 285–312.
[54] Pylkkänen, L. (2008). Introducing arguments. Cambridge, Mass.: MIT Press.
[55] Quer, J. (2008). Subordinació i mode. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 2799–2866). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[56] Ramchand, G. C. (2008). Verb Meaning and the Lexicon. A First-Phase Syntax. Cambridge: Cambridge University Press.
[57] Rigau, G. (1990). Les propietats d'agradar: estructura temàtica i comportament sintàctic. Caplletra, 8, 7–19.
[58] Rigau, G. (1991). On the Functional Properties of AGR. Catalan Working Papers in Linguistics, 1, 235–260.
[59] Rigau, G. (1994). Les propietats dels verbs pronominals. Els Marges, 50, 29–39.
[60] Rigau, G. (1999). Los predicados impersonales relativos en las lenguas románicas. Revista Española de Lingüística, 29(2), 317–355.
[61] Rigau, G. (2005). Number Agreement Variation in Catalan Dialects. In G. Cinque & R. Kayne (Eds.), The Oxford Handbook of Comparative Syntax (pp. 775–805). New York: Oxford University Press.
[62] Rigau, G. (2013). La preposició silent d'alguns verbs de moviment local. Els Marges, 100, 125–132.
[63] Rosselló, J. (2008). El SV, I: Verbs i arguments verbals. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 1853–1949). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[64] Royo, C. (2017a). Verbs psicològics catalans: el cas de agradar i interessar. Caplletra, 62, 65–88.
[65] Royo, C. (2017b). Alternança acusatiu/datiu i flexibilitat semàntica i sintàctica dels verbs psicològics catalans. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
[66] Schäfer, F. (2008). The Syntax of (Anti-)Causatives. Amsterdam; Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company.
[67] Todolí, J. (1998). Els pronoms personals. València: Universitat de València.
[68] Todolí, J. (2008). Els pronoms. In J. Solà et al. (Dirs.), Gramàtica del català contemporani (3 vol.) (pp. 1337–1433). 4th ed. Barcelona: Editorial Empúries.
[70] Blanco, E. (2015). La mainadera d'Eugène Bourmont. Valls: Cossetània.
[71] Colón, G. (1994). Els meus mestres. Actes de les Jornades sobre normes i normalització lingüística. Castelló de la Plana, 17–19 desembre de 1992, 60è aniversari de les Normes de Castelló (pp. 27–36). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
[72] Folch i Torres, J. M. (1920). La ventafocs. Barcelona: Salvador Bonavía.
[73] García, V. (1871). Poesías jocosas [1700]. Barcelona: Llibreteria Espanyola de I. López Bernagosi, editor.
[74] Guimerà, A. (1983). Maria Rosa. Barcelona: Edicions 62.
[75] Heinemann, K. (2001). Els valors de l'esport. Una perspectiva sociològica (translation into Catalan: M. Corra, K. Heinemann & N. Puig). Apunts. Educació física i esports, 64, 17–25.
[77] Liberal, A. (2012). Recull de metamorfosis (translation into Catalan: J. Almirall Sardà). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
[78] Llodrà, F. (2003). Reflexions sobre els PECL i la fase negociadora del contacte. In Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (Coord.), El Dret civil català en el context europeu. Materials de les Dotzenes Jornades de Dret Català a Tossa, 26 i 27 de setembre de 2002 (pp. 321–348). Girona: Documenta Universitaria.
[79] Medina, J. (1987). Carles Riba i Friedrich Hölderlin. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat.
[80] Oller, N. (1962). Memòries literàries. Història dels meus llibres. Barcelona: Editorial Aedos.
[81] Rodoreda, M. (2006). Primeres novel·les. Volum I. Sóc una dona honrada? Del que hom no pot fugir. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, FP.
[82] Rodríguez, K. L. (2015). Mi Vecino Misterioso. ¿Qué sucede cuando el pasado nos arrastra? California: Windmills International Editions Inc.
[83] Rostand, E. (1985). Cyrano de Bergerac [1897] (translation into Catalan and prologue: X. Bru de Sala). Barcelona: Xavier Bru de Sala.
[84] Soldevila, F. (1929). Unes sessions de la Cambra dels Lords en 1714. Revista de Catalunya, vol. XII, VI, n. 58, 210–215.
[85] Torralba, F. (2012). El valor de tenir valors. Badalona: Ara Llibres.
[86] Verdaguer, J. (1902). Corrandes. In A. Busquets y Punset & Ll. Carles Viada y Lluch (Eds.), La Mellor Corona. Poesies (pp. 3–4). Barcelona: Tipografia «L'Avenç».
[87] Verdaguer, J. (1983). Epistolari de Jacint Verdaguer (vol. VII, 1889–1891). Barcelona: Editorial Barcino.