Title: La concordança de participi a Felanitx i Manacor : el cas del complement directe preverbal sense clític
Variant title:
- Past participle agreement in Felanitx and Manacor : the case for the preverbal direct object without clitic
Source document: Études romanes de Brno. 2025, vol. 46, iss. 1, pp. 143-168
Extent
143-168
-
ISSN2336-4416 (online)
Persistent identifier (DOI): https://doi.org/10.5817/ERB2025-1-10
Stable URL (handle): https://hdl.handle.net/11222.digilib/digilib.82496
Type: Article
Language
Catalan
License: CC BY-SA 4.0 International
Rights access
open access
Notice: These citations are automatically created and might not follow citation rules properly.
Abstract(s)
Aquest estudi examina la vitalitat de la concordança de participi (CP) en el català de Mallorca i, concretament, a Felanitx i Manacor. A partir de judicis de gramaticalitat i tests d'inducció, s'analitza la presència de la CP en oracions interrogatives, relatives i amb el complement directe focalitzat, és a dir, amb el complement directe preverbal sense clític pronominal. Les dades suggereixen que la població jove produeix la CP amb menys freqüència que la població de més edat, la qual cosa suggereix que es troba en un procés de recessió. Igualment, sembla que el lloc de residència influeix en el manteniment de la CP, si bé no és un factor determinant (com tampoc ho són el gènere ni el tipus d'oració). L'estudi, tot i ser preliminar, aporta dades actuals sobre l'ús de la CP i subratlla la necessitat de més recerca per comprendre millor l'evolució d'aquest fenomen en el català de Mallorca.
This paper examines the vitality of past participle agreement (PPA) in the Catalan spoken in Mallorca, specifically in Felanitx and Manacor. Through grammaticality judgments and induction tests, it analyzes the presence of PPA in interrogative and relative clauses, as well as clauses with a focalized direct object — i.e. with a preverbal direct object without a pronominal clitic. The data suggest that younger speakers use PPA less frequently than older speakers, indicating that it is in a process of decline. Similarly, the place of residence appears to influence the maintenance of PPA, although it is not a determining factor (nor are gender or sentence type). Although preliminary, the study provides current data on the use of PPA and highlights the need for further research to better understand the evolution of this phenomenon in Mallorcan Catalan.
References
[1] Bastardas i Parera, J. (2003). La concordança del participi dels temps compostos de verbs que governen un infinitiu. Llengua i literatura, 14, 97–140.
[2] Birdsong, D.; Gertken, L. M.; & Amengual, M. (2012). Bilingual Language Profile: An Easy-to-Use Instrument to Assess Bilingualism. COERLL, University of Texas at Austin. https://sites.la.utexas.edu/bilingual/.
[3] Cremades, E.; & Ramsburg, J. (2023, 29 de novembre). La vitalitat de la concordança de participi en el català de Mallorca (comunicació en congrés). VI Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra". Universitat Rovira i Virgili.
[4] Culler, V. (2002). Observations on the optinoality of modern Catalan participle agreement and hypothesis as to its implications for the future of Romance languages [treball de fi de grau]. Bryn Mawr College.
[5] Fabra, P. (1908). Esmena total a la intervenció «Concordansa del participi ab el terme d'acció». A Primer congrés internacional de la llengua catalana (p. 129). Horta.
[6] Fabra, P. (1983). Converses filològiques II. Edhasa. [Edició a cura de Joaquim Rafel i Fontanals].
[7] Fabra, P. (1912). Gramática de la llengua catalana. L'Avenç.
[8] Fabra, P. (1918/1933). Gramàtica catalana. Institut d'Estudis Catalans.
[9] Fabra, P. (1956). Gramàtica catalana. Teide. | DOI 10.33115/b/9788499846002
[10] Fabra, P. (1983). Converses filològiques II. Edhasa. [Edició a cura de Joaquim Rafel i Fontanals].
[11] Fabra, P. (1912). Gramática de la llengua catalana. L'Avenç.
[12] [GBU]: Institut d'Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (GBU). Institut d'Estudis Catalans. https://gbu.iec.cat.
[13] [GIEC]: Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. https://giec.iec.cat.
[14] Hotařová, L. (2020). ¿Está el catalán de Mallorca amenazado? Etudes romanes de Brno, 4, 1, 125–140.
[15] Illes Balears. Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. (BOE, núm. 77, 30-3-2007, pp. 13862–14092).
[16] Lakoff, R. (1972). Language and woman's place. Harper Colophon Books. | DOI 10.7557/1.13.2.7844
[17] Llisterri, J. (s.d.). Gramaticalitat, acceptabilitat i correcció [material en línia]. https://joaquimllisterri.cat/general_linguistics/gen_ling/sintaxi/gramaticalitat_correccio/correccio_gramaticalitat.html.
[18] Montoya Abat, B. (2002). L'estudi del canvi lingüístic segons la sociolingüística. In M. A. Cano, J. Marines, & V. Martines (Eds.). Les claus del canvi lingüístic (pp. 275–300). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. | DOI 10.5817/erb2020-1-9
[19] Muxí, I. (1996). Optional participial agreement with direct object in Catalan. Catalan Working Papers in Linguistics, 5, 1, 127–145.
[20] Pineda, A.; Salvà i Puig, S.; & Cremades, E. (2024). Auxiliary selection in Catalan dialects: an overview. Borealis, 13, 2, 127–182.
[21] Radatz, H. I. (2007). De la Mallorca preturística a la moderna. La desdialectalització del català de Mallorca. Els Marges: revista de llengua i literatura, 81, 29–41.
[22] Salvà i Puig, S. (2015). Concordança del participi i aspecte intern en el català de Mallorca [treball final de màster]. Universitat Autònoma de Barcelona.
[23] Salvà i Puig, S. (2018). La concordança del participi en el català de Mallorca. Llengua & Literatura, 28, p. 53–79.
[24] Salvà i Puig, S. (2021). La concordança del participi en el català de Mallorca: marcatge de l'estructura informativa i de l'aspecte [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.
[25] Saragossà, A. (1997). La concordança del participi amb els pronoms febles objectius (Aquesta novel·la ja l'he llegida): una singularitat de la llengua catalana. Llengua nacional, 21, 9–14.
[26] Saragossà, A. (2002). Fabra i el francès. La concordança del participi (¡Ara sí que l'has feta bona!). Universitat de València.
[27] Solà, J. (1973). Concordança del participi passat. Estudis de sintaxi catalana, 2, 57–86. Barcelona. Edicions 62.
[2] Birdsong, D.; Gertken, L. M.; & Amengual, M. (2012). Bilingual Language Profile: An Easy-to-Use Instrument to Assess Bilingualism. COERLL, University of Texas at Austin. https://sites.la.utexas.edu/bilingual/.
[3] Cremades, E.; & Ramsburg, J. (2023, 29 de novembre). La vitalitat de la concordança de participi en el català de Mallorca (comunicació en congrés). VI Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra". Universitat Rovira i Virgili.
[4] Culler, V. (2002). Observations on the optinoality of modern Catalan participle agreement and hypothesis as to its implications for the future of Romance languages [treball de fi de grau]. Bryn Mawr College.
[5] Fabra, P. (1908). Esmena total a la intervenció «Concordansa del participi ab el terme d'acció». A Primer congrés internacional de la llengua catalana (p. 129). Horta.
[6] Fabra, P. (1983). Converses filològiques II. Edhasa. [Edició a cura de Joaquim Rafel i Fontanals].
[7] Fabra, P. (1912). Gramática de la llengua catalana. L'Avenç.
[8] Fabra, P. (1918/1933). Gramàtica catalana. Institut d'Estudis Catalans.
[9] Fabra, P. (1956). Gramàtica catalana. Teide. | DOI 10.33115/b/9788499846002
[10] Fabra, P. (1983). Converses filològiques II. Edhasa. [Edició a cura de Joaquim Rafel i Fontanals].
[11] Fabra, P. (1912). Gramática de la llengua catalana. L'Avenç.
[12] [GBU]: Institut d'Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (GBU). Institut d'Estudis Catalans. https://gbu.iec.cat.
[13] [GIEC]: Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. https://giec.iec.cat.
[14] Hotařová, L. (2020). ¿Está el catalán de Mallorca amenazado? Etudes romanes de Brno, 4, 1, 125–140.
[15] Illes Balears. Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. (BOE, núm. 77, 30-3-2007, pp. 13862–14092).
[16] Lakoff, R. (1972). Language and woman's place. Harper Colophon Books. | DOI 10.7557/1.13.2.7844
[17] Llisterri, J. (s.d.). Gramaticalitat, acceptabilitat i correcció [material en línia]. https://joaquimllisterri.cat/general_linguistics/gen_ling/sintaxi/gramaticalitat_correccio/correccio_gramaticalitat.html.
[18] Montoya Abat, B. (2002). L'estudi del canvi lingüístic segons la sociolingüística. In M. A. Cano, J. Marines, & V. Martines (Eds.). Les claus del canvi lingüístic (pp. 275–300). Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. | DOI 10.5817/erb2020-1-9
[19] Muxí, I. (1996). Optional participial agreement with direct object in Catalan. Catalan Working Papers in Linguistics, 5, 1, 127–145.
[20] Pineda, A.; Salvà i Puig, S.; & Cremades, E. (2024). Auxiliary selection in Catalan dialects: an overview. Borealis, 13, 2, 127–182.
[21] Radatz, H. I. (2007). De la Mallorca preturística a la moderna. La desdialectalització del català de Mallorca. Els Marges: revista de llengua i literatura, 81, 29–41.
[22] Salvà i Puig, S. (2015). Concordança del participi i aspecte intern en el català de Mallorca [treball final de màster]. Universitat Autònoma de Barcelona.
[23] Salvà i Puig, S. (2018). La concordança del participi en el català de Mallorca. Llengua & Literatura, 28, p. 53–79.
[24] Salvà i Puig, S. (2021). La concordança del participi en el català de Mallorca: marcatge de l'estructura informativa i de l'aspecte [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.
[25] Saragossà, A. (1997). La concordança del participi amb els pronoms febles objectius (Aquesta novel·la ja l'he llegida): una singularitat de la llengua catalana. Llengua nacional, 21, 9–14.
[26] Saragossà, A. (2002). Fabra i el francès. La concordança del participi (¡Ara sí que l'has feta bona!). Universitat de València.
[27] Solà, J. (1973). Concordança del participi passat. Estudis de sintaxi catalana, 2, 57–86. Barcelona. Edicions 62.